{"id":2730,"date":"2015-02-18T16:53:25","date_gmt":"2015-02-18T16:53:25","guid":{"rendered":"https:\/\/agroterritori.org\/?p=2730"},"modified":"2015-02-23T10:34:28","modified_gmt":"2015-02-23T10:34:28","slug":"i-congres-del-mon-de-la-masia-icea-11-1303","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agroterritori.org\/?p=2730","title":{"rendered":"I Congr\u00e8s del m\u00f3n de la masia (ICEA, 11-13\/03)"},"content":{"rendered":"

I Congr\u00e8s del m\u00f3n de la masia: passat, present i futur del territori catal\u00e0 <\/strong><\/p>\n

11, 12 i 13 de mar\u00e7 de 2015, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona<\/p>\n

Organitzat per la secci\u00f3 d’Hist\u00f2ria Rural de la Instituci\u00f3 Catalana d’Estudis Agraris. http:\/\/congres-masia-territori.espais.iec.cat<\/p>\n

——————<\/p>\n

La Secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria Rural de la ICEA-IEC, te com a lema des de la seva fundaci\u00f3: Ser un punt de trobada de diferents disciplines i mirades dels temes relacionats amb el mon rural. Igualment, el marc de treball i recerca \u00e9s: Estudi de l\u2019evoluci\u00f3 del paisatge a Catalunya , entenent que el paisatge \u00e9s el contenidor tant de les activitats de les persones que habiten el m\u00f3n rural, com del patrimoni que generen i modifiquen. Aquests dos conceptes emmarquen totes les activitats que s\u2019organitzen des d\u2019aquesta secci\u00f3 i el Ier. Congr\u00e9s dedicat a la masia i el territori on s\u2019ubica.<\/p>\n

En aquest moment Catalunya est\u00e0 en una fase de canvis profunds que varen arrencar de temps enrere. Canvis que afecten profundament el territori i el mon rural en particular. Ens estem adaptant a un nou model productiu on les noves tecnologies hi tenen un paper rellevant; una nova forma d\u2019entendre la vitalitat del territori abocada a equilibrar l\u2019abandonament de poblaci\u00f3 en algunes zones amb propostes alternatives com ara el turisme rural, la producci\u00f3 i consum de productes de proximitat i tamb\u00e9 la rehabilitaci\u00f3 tant de masos com d\u2019edificis singulars. Un debat sobre tots aquests temes interdisciplinari \u00e9s necessari no solament des del punt de vista acad\u00e8mic o pol\u00edtic, sin\u00f3 que la mateixa societat l\u2019est\u00e0 demandant tal com es pot apreciar amb la quantitat de jornades, llibres i activitats que s\u2019estan proposant ja fa temps, al llarg de tot l\u2019any i en una geografia molt extensa. Aquest \u00e9s doncs l\u2019objectiu d\u2019aquest congr\u00e9s.<\/p>\n

Entitat organitzadora:<\/strong><\/p>\n

Secci\u00f3 Hist\u00f2ria Rural de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Estudis Agraris (ICEA) filial de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC).<\/p>\n

Coordinaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n

Assumpta Serra, doctora en hist\u00f2ria medieval, i arque\u00f2loga, especialitzada en hist\u00f2ria rural i en masos i masies a Catalunya. Coordinadora de la secci\u00f3 Hist\u00f2ria Rural de la ICEA- IEC<\/p>\n

Els organitzadors d\u2019aquest congr\u00e9s \u2014entitats, universitats i Administraci\u00f3\u2014 ens hem preguntat si era escaient convocar un congr\u00e9s sobre la masia o el mas, en el seu conjunt. Per\u00f2, aquest tema t\u00e9 un gran inter\u00e8s entre la poblaci\u00f3 catalana, tenint en compte els actes que s\u2019han celebrat els \u00faltims anys, per les tem\u00e0tiques que afecten aquest m\u00f3n. Aquests actes tenen en com\u00fa la valoraci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n que fins fa poc era un puntal de la nostra societat, quan una part molt important de la poblaci\u00f3 vivia al mas o hi tenia una relaci\u00f3 directa. Emper\u00f2, en aquests cinquanta anys hi ha hagut molts canvis. Per tant, aquest congr\u00e9s es planteja com una oportunitat per a debatre quin \u00e9s l\u2019estat actual del mas o la masia i el seu entorn, per a comprendre\u2019l i, tenint en compte la seva hist\u00f2ria, per a impulsar el futur que en molts casos ja s\u2019ha encetat.<\/p>\n

\""Domus<\/p>\n

\u201cDomus \u201d de Todonya ( ss. XI-XIII) castell de Voltreg\u00e0, Osona.<\/p>\n

Aquest inter\u00e8s de la societat ens incita a invitar-vos a la\u00a0 participaci\u00f3, tant a partir de les comunicacions o com a patrocinadors, segons les vostres possibilitats. S\u2019estan confeccionat uns dossiers informatius on es concretaran els diferents nivells de participaci\u00f3, i tan aviat estiguin enllestits es difondran a trav\u00e9s de la xarxa i a trav\u00e9s de l\u2019espai web del congr\u00e9s<\/p>\n

Blocs tem\u00e0tics del congr\u00e9s<\/b><\/span><\/p>\n

Es demanen comunicacions que plantegin debats sobre la situaci\u00f3 actual i futura dels temes de qualsevol dels quatre blocs tem\u00e0tics seg\u00fcents:<\/p>\n

Bloc 1: La masia com a edificaci\u00f3<\/b><\/p>\n

L\u2019estudi de l\u2019edifici de la masia no nom\u00e9s \u00e9s interessant pel seu propi coneixement sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s necessari pels canvis que est\u00e0 experimentant. Donada la situaci\u00f3 actual del mon agrari catal\u00e0, es pot considerar que el seu edifici mes emblem\u00e0tic esta perdent la seva funcionalitat. Els espais necessaris per al treball s\u2019 instal\u00b7len en edificis annexes. La vivenda, ha deixat de ser considerada en la seva forma integral. Despoblaci\u00f3 del camp, a causa\u00a0 del canvi de l\u2019 agricultura. Com a alternativa te gran \u00e8xit el \u201cturisme rural\u201d, \u201ccol\u00f2nies\u201d escolars o per a fam\u00edlies en d\u00edes festius o vacacionals. En aquests casos, l\u2019edifici de la masia pot experimentar grans canvis. Uns perqu\u00e8 la mateixa administraci\u00f3 els imposa Finalment queden aquells mansos que son segones residencies per part de persones que viuen y treballen en el nucli o ciutats. Aix\u00ed doncs la masia es troba en un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 o abandonament. Per aquesta ra\u00f3 s\u2019aplaudeixen les iniciatives que permeten mantenir-la, tot i que es transformi per a adaptar-la a les noves funcions.<\/p>\n

\u00a0<\/b>1.1\u00a0 Estudi de l\u2019evoluci\u00f3 de la forma constructiva de l\u2019edifici del mas\\masia<\/i>:<\/p>\n

Considerant que la masia \u00e9s producte d\u2019una evoluci\u00f3 que parteix del s. XI y es va adaptant a les necessitats i capacitats de cada moment, forma part de la identitat del territori agrari catal\u00e0: Cada espai tradicional representa una arquitectura espec\u00edfica que reflexa la funci\u00f3 per la que es va crear. La rehabilitaci\u00f3 ben estudiada pot donar una altra vida a un espai sense fer-li perdre la seva identitat<\/i>. ( Entrevista a Mustapha Houcine en Rehabidem, n. 6, abril 2006, p.3). Reconeixent petites difer\u00e8ncies segons la zona geogr\u00e0fica, la masia presenta una gran uniformitat en el conjunt territorial, fruit d\u2019una mateixa cultura que s\u2019ha constru\u00eft al llarg dels segles. Igualment, tot edifici \u00e9s un testimoni hist\u00f2ric i les seves modificacions i ampliacions responen sempre a les necessitats i possibilitats tecnol\u00f2giques del moment. Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s necessari con\u00e8ixer la seva historia per a comprendre el significat dels seus espais i saber mantenir aquells que son inherents al edifici.<\/p>\n

Aquest bloc inclou comunicacions que tractin de la relaci\u00f3 del binomi paisatge-masia i de la influ\u00e8ncia que ha tingut en els diferents moments hist\u00f2rics. L\u2019evoluci\u00f3 de la forma constructiva de l\u2019edifici del mas\/masia: arqueologia del mas, inventaris i espais interiors de la masia. Les tipologies i caracter\u00edstiques constructives de cada etapa i la seva evoluci\u00f3. La forma constructiva i els paral\u2022lelismes amb els estils arquitect\u00f2nics de cada etapa.<\/p>\n

1.2 Rehabilitaci\u00f3, una aposta de futur<\/i>.<\/p>\n

La masia s\u2019integra en el paisatge i, alhora, n\u2019\u00e9s una part formadora que ha evolucionat en el transcurs dels segles. Actualment s\u2019est\u00e0 estudiant aquesta relaci\u00f3. Paral\u2022lelament, s\u2019ha comen\u00e7at a regular normativament la gesti\u00f3 de la masia, definir amb quins materials s\u2019hi ha d\u2019intervenir, limitar alguns modes d\u2019utilitzaci\u00f3 amb la finalitat d\u2019acotar-ne el creixement i de garantir-ne la perviv\u00e8ncia. L\u2019administraci\u00f3 i els propietaris tenen molt a dir en el com.<\/p>\n

En aquest apartat es vol donar a con\u00e8ixer l\u2019arquitectura actual de la masia. Les tend\u00e8ncies, les t\u00e8cniques i els materials de rehabilitaci\u00f3. Les construccions rurals i el paisatge. L\u2019estat de conservaci\u00f3 global, que inclou l\u2019an\u00e0lisi de la seva conservaci\u00f3\u00a0 i dels materials actuals. La preservaci\u00f3 per mitj\u00e0 dels diferents instruments legals o exposant les diverses l\u00ednies d\u2019intervenci\u00f3 possibles, entre d\u2019altres.<\/p>\n

Bloc 2: Economia i usos lligats a la masia<\/b><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/i>2.1 La pol\u00edtica agr\u00e0ria i l\u2019evoluci\u00f3 de les explotacions agr\u00e0ries catalanes: del mas a les empreses <\/i><\/p>\n

En els \u00faltims cinquanta anys, l\u2019agricultura catalana ha experimentats canvis molt importants que han afectat profundament el model productiu basat en masies o masos. La pol\u00edtica agr\u00e0ria i la intervenci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 han influ\u00eft, i estan influint, en aquests canvis.<\/p>\n

En aquest grup es presentaran comunicacions orientades a analitzar l\u2019impacte de les pol\u00edtiques en el model productiu de les explotacions agr\u00e0ries catalanes i a estudiar com s\u2019han ajustat els masos en aquest proc\u00e9s i com es preveu el futur.<\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/i>2.2 Del mas familiar al mas empresa<\/i>.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques agr\u00e0ries orientades a la competitivitat han afavorit explotacions m\u00e9s grans i m\u00e9s professionalitzades orientades al mercat. Per tant, els masos familiars han perdut el paper protagonista de la producci\u00f3 agr\u00e0ria. Les explotacions agr\u00e0ries catalanes actuals s\u00f3n, majorit\u00e0riament, empreses familiars, per\u00f2 amb formes organitzatives, jur\u00eddiques i econ\u00f2miques molt allunyades del prototip de la masia tradicional.<\/p>\n

Demanem comunicacions que reflexionin sobre exemples i models de producci\u00f3 amb dades econ\u00f2miques. La transformaci\u00f3 i l\u2019ajust dels masos tradicionals. La concentraci\u00f3 parcel\u00b7l\u00e0ria per a aprofitar les economies d\u2019escala. El cooperativisme. Les grans empreses. Les comparacions de producci\u00f3 i competitivitat entre empresa i mas. El futur d\u2019aquests models.<\/p>\n

2.2\u00a0 Impacte de les noves tecnologies i recerques: TIC, recerques en millores de conreus i ramaderia:<\/i><\/p>\n

Tant les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) com els resultats de la recerca en biotecnologia permeten disposar dels mitjans necessaris per a poder-se incorporar en les noves economies globalitzades i molt competitives. La tecnologia permet disposar d\u2019informaci\u00f3 tant del control de costos com de la qualitat i, per tant, \u00e9s primordial per a esdevenir competitius. La recerca aporta modernitzaci\u00f3, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari i alimentari.<\/p>\n

\u00a0<\/i>Les comunicacions tractaran sobre l\u2019impacte de les noves tecnologies com a especialitzaci\u00f3 de les explotacions. La nova maquin\u00e0ria. Els resultats concrets i comparatius de les millores productives gr\u00e0cies a les noves tecnologies i recerca en conreus i ramaderia. Els regadius, l\u2019agricultura integrada\u2026 Els treballs actuals de personal especialitzat, com l\u2019IRTA les universitats, el CSIC..<\/p>\n

2.4 Alternatives:<\/i><\/p>\n

\u00a0<\/b>Actualment, hi ha un replantejament de certes explotacions que busquen una nova modalitat sostenible ambientalment, propera al consumidor final i on feina i oci comparteixin espais. Aquestes alternatives comporten la recuperaci\u00f3 de conreus antics, la diversificaci\u00f3, els conreus ecol\u00f2gics i un nou equilibri agricultura-ramaderia. Aquesta producci\u00f3, encara minorit\u00e0ria, s\u2019acompanya d\u2019una alimentaci\u00f3 i una\u00a0 forma de vida determinades.<\/p>\n

2.4.1\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Masia i producci\u00f3 de proximitat i ecol\u00f2gica:<\/p>\n

Es demanen comunicacions que tractin de producci\u00f3 agroaliment\u00e0ria artesana. El moviment slow food<\/i> (ecogastronomia) i la recuperaci\u00f3 de productes i llavors antigues. La recuperaci\u00f3 i preservaci\u00f3 de races ramaderes aut\u00f2ctones; la producci\u00f3 ecol\u00f2gica; les escoles de pastors. L\u2019explotaci\u00f3 forestal i dels productes secundaris del bosc (bolets, fruits).<\/p>\n

2.4.2\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Masia i turisme rural:<\/p>\n

Es demanen comunicacions que tractin de l\u2019\u00fas de la masia per a diferents equipaments tur\u00edstics (resid\u00e8ncia o casa de pag\u00e8s, allotjament rural independent, hotel, alberg, casa de col\u00f2nies). La legislaci\u00f3 sobre turisme rural i com afecta la masia (Decret 159\/2012, d\u2019establiments tur\u00edstics). La revaloritzaci\u00f3 de la masia com a patrimoni cultural.<\/p>\n

\u00a0<\/i>Bloc 3: Masia i evoluci\u00f3\u00a0territorial<\/b><\/p>\n

A escala territorial, cada comarca catalana, o fins i tot subcomarca, presenta una realitat diferent. Mentre que al Montseny la major part dels masos que tenien com a base econ\u00f2mica la producci\u00f3 de carb\u00f3 han desaparegut a causa de les noves energies, a la part de Lleida es mantenen gr\u00e0cies a la ramaderia intensiva, i al Pirineu i al Prepirineu el turisme rural est\u00e0 contribuint a la viabilitat d\u2019aquest tipus de turisme recuperant moltes masoveries abandonades.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 <\/i>3.1 Masia\/demografia\/entorn<\/i><\/p>\n

Les masies han estat hist\u00f2ricament un s\u00edmbol d\u2019autosufici\u00e8ncia i sostenibilitat en el medi rural. La sostenibilitat, que permet retenir i augmentar la poblaci\u00f3, <\/b>es fonamenta a reduir l\u2019impacte sobre el medi ambient i la despesa d\u2019energia o aigua i a augmentar la qualitat de vida, sobretot on encara no arriben els serveis b\u00e0sics.<\/p>\n

\u00a0<\/b>Es demanen comunicacions sobre el nivell de despoblament de les \u00e0rees rurals. La fixaci\u00f3 de poblaci\u00f3. La relaci\u00f3 entre poblament de car\u00e0cter dispers i comunicacions i serveis. El control ambiental (erosi\u00f3, incendis, agrobiodiversitat, etc.). L\u2019evoluci\u00f3 de la masia i la comarca: el cas del Solson\u00e8s, \u00abla comarca de les mil masies\u00bb. La governan\u00e7a municipal i el model de vida rural. Les masies i cases rurals: segona resid\u00e8ncia, empadronament en el mateix municipi (increment de poblaci\u00f3 estad\u00edstica enfront d\u2019una realitat de p\u00e8rdua); els conflictes o la fractura de la cohesi\u00f3 del municipi.<\/p>\n

\u00a0<\/b>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/i>3.2 Pol\u00edtiques de desenvolupament rural<\/i><\/p>\n

Els profunds canvis que ha sofert l\u2019agricultura en els darrers anys est\u00e0 afectant el mas tradicional. Ara, dif\u00edcilment un mas \u00e9s suficient per si sol per a mantenir l\u2019economia d\u2019una fam\u00edlia, ja que no disposa de suficients terres i no permet alimentar el bestiar necessari. Aquest fet ha propiciat l\u2019aparici\u00f3 de nous usos que no sempre mantenen la concepci\u00f3 tradicional, basada en el lligam entre la masia i l\u2019activitat agr\u00edcola i ramadera.<\/p>\n

Es demanen comunicacions amb continguts per a con\u00e8ixer l\u2019evoluci\u00f3 de les pol\u00edtiques de desenvolupament rural i el funcionament de la unitat d\u2019explotaci\u00f3 de la masia: plans comarcals de muntanya<\/a>. La reconversi\u00f3 dels espais rurals per a usos urbans. La terciaritzaci\u00f3 dels usos de la masia. La Llei d\u2019urbanisme i reglament. Les condicions d\u2019edificaci\u00f3 en SNU Els serveis b\u00e0sics (programes d\u2019electrificaci\u00f3 rural), etc. Els plans especials de cat\u00e0legs de masies, cases rurals, etc.: els potencials i l\u00edmits d\u2019aquests cat\u00e0legs com modernitzaci\u00f3 imatges m\u00e9s o menys r\u00edgides del passat, etc.<\/p>\n

Bloc 4: Masia i organitzaci\u00f3 social<\/b><\/p>\n

La instituci\u00f3 de la masia ha sofert, al llarg de les darreres d\u00e8cades, profundes transformacions que n\u2019han canviat l\u2019evoluci\u00f3 a escala social, econ\u00f2mica, cultural i territorial. En aquest apartat pretenem abordar les formes d\u2019organitzaci\u00f3 social i cultural que al llarg del temps ha anat prenent el m\u00f3n de la masia i la relaci\u00f3 entre masia i cultura, i valorar les seves funcions actuals en el marc dels nous usos i representacions culturals que prenen actualment els espais i els paisatges rurals.<\/p>\n

Demanem comunicacions sobre l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019organitzaci\u00f3 social a la masia: producci\u00f3 i relacions familiars, relacions de treball i de g\u00e8nere, etc. <\/b>Els vincles hist\u00f2rics entre la masia, el patrimoni i la identitat familiar i individual. Les figures de transmissi\u00f3 de la propietat i el patrimoni: de l\u2019hereu a l\u2019actualitat. Els contractes i les figures d\u2019explotaci\u00f3 i treball de la masia: masoveria, parceria, emfiteusi, etc. Les noves formes de masoveria, avui. El pairalisme com a sistema ideol\u00f2gic i sociojur\u00eddic. Les migracions vers les zones rurals i la recuperaci\u00f3 de masies. La masia, bressol de mites i tradicions catalanes. Les manifestacions de cultura popular en relaci\u00f3 amb la masia: festa, llegendes, rondalles, etc. El moviment excursionista i la masia. El paisatge i la masia. La representaci\u00f3 de la masia en la producci\u00f3 cultural: literatura, pintura, etc.<\/p>\n

\u00a0<\/b>Dates significatives: <\/b><\/span><\/p>\n